El projecte CustForest compta amb expertes i experts en distints àmbits que ajuden a dissenyar les intervencions als boscos. En l’arrencada del projecte, ja han fet una part molt important de la seva feina: les visites inicials a les zones d’actuació. En elles han aconsellat i debatut en profunditat com s’han de fer els treballs forestals per aconseguir el millor resultat possible. Repassem algunes de les seves aportacions.
A la Vall d’Esterri de Cardós, l’entitat Projecte Boscos de Muntanya treballa per millorar l’hàbitat del gall fer, una espècie forestal en perill d’extinció a Catalunya. S’ha de tenir en compte que requereix condicions diverses. Aquestes varien depenent de les distintes zones del bosc en què desenvolupa la seva vida: les zones de cria, alimentació i hivernada.
A aquesta visita han assistit experts en gall fer com en David Guixé i en Pol Guardis del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) així com l’Elisenda Montserrat i l’Oriol Grau del Parc Natural de l’Alt Pirineu i la Noèlia Claret de Forestal Catalana.
Segons l’Elisenda Montserrat, “el gall fer és una espècie paraigua, és a dir, aconseguir un hàbitat idoni per al gall fer vol dir aconseguir un hàbitat idoni per acollir biodiversitat. Ens interessa afavorir el creixement del sotabosc a la zona de cria, que hi hagi bona cobertura de nabiu -l’aliment del gall fer-. En general, que sigui un bosc heterogeni: amb diferents edats dels arbres, presència de fusta morta, clarianes i zones de regeneració…”. El David Guixé ha explicat que “és important fer-ho aquí al Pallars, perquè és on hi ha el nucli més gran de gall fer de tota Catalunya”.
A la conca del riu Gaià, l’associació mediambiental La Sínia durà a terme accions per a la promoció de l’hàbitat de la tortuga mediterrània. A més es farà una gestió per aconseguir un bosc més resilient al canvi climàtic i als incendis forestals. S’obriran espais entre herba, arbustos i arbres i s’afavorirà crear zones amb densitats de bosc diverses. A més també s’ha pogut visitar la infraestructura on es construirà el nou centre d’interpretació del Riu Gaià.
En aquest cas, s’ha comptat amb la col·laboració del David Martin de la Pau Costa Foundation (PCF) i el Joaquim Soler del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), així com amb la Montserrat Foguet de la Diputació de Tarragona i el Santiago Pérez de la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural).
A la Vall de la Muga, la Fundació Pioneers of Our Time treballa per millorar l’hàbitat per intentar que s’estableixi una nova colònia de voltor negre i per millorar també la qualitat de l’alzinar. També es mantindran algunes zones més obertes gràcies a l’acció dels ramats. Durant aquesta visita s’ha vist també el punt d’alimentació per a voltors i l’amagatall des d’on es podran fer visites per fotografiar els carronyaires.
Les persones expertes que han aconsellat en aquestes actuacions han estat la Núria Vallverdú i el Gerard Plana de l’Associació Trenca.
La Núria Vallverdú ha explicat com s’ha triat la zona: “és un punt estratègic perquè és una zona de pas entre les poblacions ibèriques de voltor negre i les franceses”. El Gerard Plana per la seva part, ha dit que per afavorir que es fixin a la zona es faran plataformes amb nius artificials “si quan els voltors estan de passada veuen aquests nius i creuen que ja hi cria algun exemplar és més probable que s’hi quedin”. “Perquè un voltor negre trïi un arbre per posar-hi el seu niu, s’han de complir unes característiques: han de ser més alts que els que tenen al voltant per poder aterrar i enlairar-s’hi i que quedin a la meitat superior d’una vessant i envoltades d’una zona oberta”, ha afegit Vallverdú.
A la Garrotxa i l’Alt Empordà, l’Associació Sèlvans actua per afavorir un mosaic silvopastoral format per zones de pastures, boscos adults i boscos madurs. En la sortida s’ha corroborat que cal fer una gestió del sotabosc per tal d’obrir algunes parts de la finca. Així es facilita l’entrada de ramats de vaques que pasturin i que puguin mantenir l’hàbitat. En canvi, a les zones forestals homogènies o denses, es promocionaran els arbres amb major potencial per afavorir el desenvolupament d’un bosc madur i d’alt valor ecològic que pugui acollir més biodiversitat en el futur.
En aquest cas, ha pogut dir la seva un grup amb coneixements transversals format per l’Eduard Pla del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la Mar Pallarés del CTFC, el Marc Garfella de Bosquerols i el Xavier Oliver del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG).
Segons el Xavier Oliver, “fa trenta anys en aquesta zona hi havia molta biodiversitat, amb espècies rares ara amenaçades. En algunes èpoques hi ha hagut massa bestiar i s’han deteriorat els prats”. Ara la intenció és recuperar els espais mantenint una freqüència de pastura que pugui mantenir aquesta biodiversitat tan interessant. “Quan s’incorpora la ramaderia s’ha de vigilar per minimitzar els possibles impactes negatius com pot ser la sobrepastura, el trepig, la compactació o l’erosió”, afegeix l’Eduard Pla. La Mar Pallarés, pel seu compte, ha incidit en la importància de tenir en compte els espais oberts en les actuacions per afavorir la biodiversitat en gestió forestal i boscos madurs.
Altres experts i expertes amb què conta el projecte CustForest són: Albert Sorolla Edo, David Meya Nos, Guillermo Tardío Cerrillo, Helena Ballart, Iñaki Gili Jauregui, Joan Sarrias, Jordi Sargatal Vicens, Josep Forasté Casas, Josep Sabaté Balsells, Marc Garriga Lujan i Teresa Cervera.