Conservar la natura, o promoure una nova economia rural? Son idees contradictòries i incompatibles? El nou projecte CustForest neix convençut de que es pot generar bioeconomia al mateix temps que es millora la biodiversitat i ho vol demostrar en dos anys, en un projecte ambiciós posat en pràctica arreu de Catalunya.
El projecte el coordina la Xarxa de Conservació de la Natura, que s’ha unit amb el CREAF i a quatre entitats arrelades al territori que testejaran nous models de custòdia en diferents finques i produiran materials i guies per reproduir-ho en altres llocs. Són la Fundació Pioneers of Our Time, a la Vall de la Muga, l’Associació Sèlvans, a la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Ripollès la Fundació Projecte Boscos de Muntanya, a la vall d’Esterri de Cardós i l’Associació Mediambiental la Sínia, al riu Gaià.
L’objectiu del projecte és demostrar que, a l’hora de gestionar un territori, si s’impliquen la propietat, les persones usuàries i les entitats locals, es poden fer projectes que generin tant beneficis econòmics a l’entorn rural o fixació de gent al territori, com que millorin l’hàbitat d’espècies amenaçades, adaptin l’entorn a la sequera o els incendis, o es conservin boscos madurs, entre d’altres.
” L’acord de custòdia és el procés mitjançant el qual les persones propietàries i/o gestores de finques privades pacten voluntàriament amb una entitat varis compromisos per dur a terme una gestió de l’espai que tingui cura de la conservació dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics. Aquest procés permet a les entitats participar directament en les decisions que afecten els valors naturals de les finques, i fer-ho en estreta col·laboració amb la propietat ” Anna Subirana – XCN
El projecte ha arrancat fa un parell de mesos, té una durada de dos anys i s’allargarà fins al desembre de 2025.
Boscos multifuncionals
La pèrdua gradual de biodiversitat, l’adaptació al canvi climàtic, el despoblament progressiu, el risc d’incendis o l’abandonament agrícola y forestal, tenen un fil conductor: la manca de gestió del territori. El projecte CustForest pretén innovar i testejar mesures de gestió del territori que transformin el bosc en un espai que ofereixis diferents bens i serveis, capaç d’acollir més biodiversitat, de retenir més carboni, però també menys vulnerable al canvi climàtic i al risc d’incendi, per exemple.
“Un territori forestal pot oferir beneficis ambientals, però també socials. La gestió forestal multifuncional permet compaginar alhora els valors ecològics, socials i econòmics dels boscos. Ja no només es posa l’accent en el bosc com a font de recursos, sinó que s’amplia la mirada incorporant-hi els valors ambientals que permeten garantir la biodiversitat i la provisió de serveis ecosistèmics a llarg termini”. Mireia Banqué – CREAF
Per exemple, a La Garrotxa, amb Sèlvans, es vol demostrar que millorar la maduresa d’un bosc amb una gestió forestal innovadora, pot fer que aquest pugui acollir més biodiversitat d’insectes, microfauna i flora, però alhora pot augmentar la capacitat d’embornal de carboni i es poden compensar emissions i promoure la bioeconomia.
D’altra banda, a la Conca de la Muga la Fundació Pioneers vol promoure la resiliència del paisatge forestal. Ho faran co-creant un pla de prevenció d’incendis en 40.000 Ha amb la implicació dels agents claus. A més, comercialitzaran un crèdit climàtic per implicar empreses i ciutadania amb la gestió forestal de la zona i milloraran hàbitats forestals per a grans rapinyaires, voltors i biodiversitat en general. També es vol demostrar que en aquestes finques es pot oferir un turisme d’avistament i divulgació de les quatre espècies de voltors europeus.
Implicació social
La fórmula per a que aquesta gestió forestal es gestioni de forma socialment i ambientalment justa passa per treballar conjuntament amb la societat civil, les entitats de custòdia, els propietaris forestals i l’administració pública local. Per això, CustForest fomentarà que en aquests casos d’estudi hi hagi participació d’aquests actors en la presa de decisions. D’aquesta cohesió territorial que es vol afavorir a les quatre zones pilot se’n destil·laran les característiques compartides i les lliçons apreses per poder transferir aquest coneixement i que es puguin replicar les experiències arreu del territori.
Un dels exemples és el que es durà a terme a la conca del riu Gaià amb la Sínia, on es farà una planificació per disminuir el risc d’incendis i promoure la biodiversitat, en especial l’àguila cuabarrada i la tortuga mediterrània. Per fer-ho, s’implicarà el veïnat, administracions locals i propietàries de finques de la zona dels treballs a través de tallers que els permetran prendre un paper actiu en la planificació d’ una bioeconomia a llarg termini.
Per altra banda, la Fundació Projecte Boscos de Muntanya involucrarà més de 250 persones voluntàries al llarg de 112 jornades de voluntariat al Parc Natural de l’Alt Pirineu per millorar l’hàbitat del gall fer. Els resultats d’aquests treballs serviran també per fer cursos de bioenginyeria del paisatge i establir la comarca del Pallars Sobirà com a referent en bioenginyeria en l’àmbit de muntanya.