Mireia Banqué, coordinadora científica del CustForest, lidera l’equip del CREAF encarregat de les accions científiques i tècniques del projecte. Al CustForest, la ciència treballa colze a colze amb entitats del tercer sector per gestionar i preservar espais en règim de custòdia, una pràctica innovadora en gestió forestal. Aquest enfocament posa al centre de les decisions la conservació de la biodiversitat, adaptant les intervencions a les necessitats de cada espai natural. Per a Banqué, aquesta col·laboració estreta amb les entitats aporta una perspectiva única i pràctica, on la ciència es tradueix directament en accions per protegir i potenciar la salut dels ecosistemes forestals.
Per què vas decidir participar d’aquest projecte?
El CustForest és un projecte engrescador perquè compta amb dos elements que no són massa freqüents en projectes de recerca. En primer lloc, el treball amb entitats del tercer sector. En aquest cas treballem amb entitats que tenen territoris en custòdia, i que, per tant, s’encarreguen elles de fer la gestió d’aquests espais. En segon lloc, i molt important: es fa gestió forestal amb la visió de conservació de la biodiversitat. Posar al centre de les decisions la natura sempre és molt interessant.
Per què és important que un equip científic, com el del CREAF, doni suport al projecte?
Perquè les intervencions en la natura han de basar-se en informació científica objectiva. En la gestió forestal, prenem decisions com tallar o no certs arbres, i per fer això ens ajuda molt tenir dades científiques que ens guiïn. La ciència aporta criteris sobre com actuar segons el tipus d’ecosistema, sigui un bosc mediterrani, alpí o amb gran biodiversitat i en funció de quins objectius tinguem. Ens ajuda a decidir quins arbres prioritzem, quina densitat mantenim i quines espècies protegim, aportant coneixement i llum a cada intervenció.
Com mesureu si el que es fa al bosc funciona?
Abans de començar vam definir indicadors de l’estructura, la maduresa i la diversitat del bosc, que es mesuren abans i després de cada actuació de gestió. Tot i això, com que el projecte només dura dos anys, els canvis immediats potser no reflecteixen encara tots els beneficis desitjats, i alguns indicadors podrien fins i tot empitjorar inicialment per l’impacte de les intervencions. Per això, proporcionarem eines a les entitats locals perquè puguin tornar a mesurar aquests indicadors en cinc o deu anys i veure si, amb el temps, la biodiversitat millora o per exemple si l’hàbitat de la tortuga es recupera o augmenta la presència de rapinyaires.
Per què cal compatibilitzar la conservació de la biodiversitat amb la generació d’economia rural?
Sense biodiversitat, els sistemes naturals no podrien funcionar, col·lapsarien. Si només gestionem els recursos amb una visió productivista, ens oblidem de la diversitat, que és fonamental. Com més divers és un sistema, és més robust i, per tant, més resistent als possibles impactes que van arribant del canvi climàtic. Per això, la conservació de la biodiversitat ha de ser una prioritat. Però també cal que les accions de conservació siguin rendibles per a les persones del territori; si no hi ha un retorn econòmic, no es mantindran aquestes pràctiques. La bioeconomia juga un paper clau perquè els propietaris i les comunitats locals puguin mantenir-se al territori.
En el projecte parlem molt de “gestió multifuncional” dels boscos. Pots explicar en què consisteix i com equilibra els aspectes ecològics, socials i econòmics?
La gestió multifuncional dels boscos es basa a entendre que els boscos com a ecosistemes proveeixen moltes funcions alhora. Com nosaltres, que tenim diversos papers en la vida personal, laboral i social. Tots aquests papers són diferents i invertir molt en un d’ells implica forçosament invertir menys en un altre. Els boscos també proveeixen des de recursos tangibles com la fusta, el suro o els bolets, fins a serveis intangibles com el lleure, la cultura o la regulació climàtica i hídrica. Quan gestionem un bosc, és important tenir presents tots aquests serveis. Si prioritzem un servei, com la producció de fusta, podem afectar altres aspectes, com la capacitat d’embornal o l’espai per al lleure. Tot i que sempre hi ha un objectiu que es considera més important en cada lloc i cada moment, la clau és no perdre de vista els altres serveis i assegurar-se que l’impacte de la gestió sigui el més equilibrat possible, per tal de no descompensar l’ecosistema.
La multifuncionalitat s’ha d’entendre a escala de paisatge?
Sí, exactament. Els boscos són molt diversos, i aquesta diversitat ha de ser considerada a escala de paisatge. Això vol dir que no tots els boscos poden proveir tots els serveis alhora, ja que depèn del tipus d’ecosistema que representen. Un bosc del Pirineu no ofereix els mateixos serveis que un bosc mediterrani al Gaià o un bosc del Ripollès. No podem pretendre que cadascun d’ells proveeixi el màxim de tots els serveis. Quan gestionem els boscos, hem de fer un “zoom out” i veure el paisatge en conjunt, entenent-lo de forma global com un mosaic d’espais amb diferents serveis a cada zona.
Com contribueixen les accions que s’estan fent a generar resiliència enfront del canvi climàtic?
Per exemple, en el cas del Gaià amb la Sínia, s’està treballant en un bosc mediterrani de pi blanc, que té un alt risc d’incendi. Per això, més enllà de la conservació de la biodiversitat, com l’àliga cuabarrada i la tortuga, es prioritzen també mesures per prevenir incendis. Això inclou la reducció de la densitat de vegetació i l’eliminació d’arbres prims per trencar la continuïtat vertical que facilita la propagació del foc. D’altra banda, a l’Alta Garrotxa, on també hi ha risc d’incendi, però potser no és l’eix principal, les actuacions busquen millorar la resistència dels arbres a les sequeres, tot baixant la densitat de les capçades. En tot el projecte, es dissenyen accions adaptades a cada territori per millorar la resiliència dels ecosistemes al canvi climàtic.
CustForest treballa amb espècies emblemàtiques i hàbitats clau. Pots explicar per què és important aplicar el criteri científic en el disseny de les accions de conservació? Com ho fa el CustForest?
El fet de tenir unes espècies bandera a cada ecosistema és molt interessant perquè sovint són espècies paraigua, és a dir, millorar el seu hàbitat crea reaccions en cadena que poden afavorir la biodiversitat en general. A més, una part molt bona del projecte és haver plantejat des del principi el fet de recórrer a veus expertes en cadascuna d’aquestes espècies bandera, que aporten uns criteris que nosaltres no tenim. Per exemple, quina és la densitat òptima de llentiscle que necessita la tortuga mediterrània? Doncs hem convidat algú que treballa amb aquesta espècie a tenir un paper actiu a l’hora de decidir com fer la gestió per tractar d’afavorir l’hàbitat al màxim.
A banda d’aquestes espècies clau, un altre tema central al projecte són els boscos d’alt valor ecològic. Per què és important la seva conservació?
Són ecosistemes poc freqüents a Catalunya, i la seva conservació és essencial per a la biodiversitat i la resiliència als impactes del canvi climàtic. Alberguen una gran varietat d’espècies, no només vegetals, sinó també fongs, bacteris i insectes especialitzats a descompondre fusta morta. Aquest alt nivell de biodiversitat els fa més resilients al canvi climàtic, ja que disposen de més estratègies per mantenir-se després d’un incendi o una sequera, per exemple. A més els microclimes creats per la seva estructura complexa poden, fins i tot, millorar les condicions d’humitat, la qual cosa ajuda a combatre la sequera. D’aquí la idea d’escollir alguns d’aquests boscos per promoure que arribin a la maduresa.
Quins boscos tenim ara a Catalunya?
Els boscos de Catalunya són majoritàriament joves. Són hereus d’uns usos molt intensos per carboneig, construcció o pasturatge i fruit de l’abandonament rural i de la colonització natural de terres antigament cultivades o pasturades. Aquests boscos, d’uns 50 a 80 anys, es troben en un estat d’immaduresa, amb poc valor ecològic i fusta de baixa qualitat. Això fa que els boscos madurs, que són crucials per a la biodiversitat i la regulació del clima, siguin molt escassos.
Quins reptes planteja el canvi climàtic als ecosistemes forestals?
Principalment, giren al voltant de l’augment de la temperatura i la reducció de la precipitació. Això es diu de pressa, però té un efecte brutal, canvia totes les regles del joc i ho canviarà tot, des de l’economia fins a coses que semblen impossibles que tinguin relació amb el canvi climàtic. A més als arbres els afecta especialment perquè no es poden moure, estan arrelats a un lloc. Aquestes condicions alteren completament el sistema, provoquen que els arbres necessitin més aigua, a causa de la transpiració més gran per la calor, en un context en què l’aigua és escassa. Al CustForest, reptes transversals com la sequera i el risc d’incendis hi són molt presents en les accions de gestió per acompanyar els boscos a minimitzar aquests impactes i afavorir la seva recuperació.
Per què creus que és important adaptar els boscos a les noves condicions que porta el canvi climàtic?
Perquè aquests reptes no són pròpiament dels boscos, som nosaltres, com a societat, els que ens hi enfrontem. En realitat, l’objectiu és mantenir un entorn favorable on poder viure de la forma més amigable i tranquil·la possible. Quan parlem dels reptes dels boscos, en el fons, parlem dels reptes que nosaltres ens plantegem, perquè volem que es mantinguin com a boscos i poder-los gaudir, ja sigui com a espais naturals, fonts de benestar, o recursos. Si no fem res, aquests ecosistemes s’autoregularien amb el temps i podrien evolucionar cap a un altre tipus de sistema, però els reptes del bosc estan vinculats als nostres reptes com a espècie.