Catalunya és terra de boscos. Més del 40% del territori està cobert d’arbres. Tot i això, malgrat l’abundància de superfície forestal, ens trobem davant d’un repte important: els boscos catalans no han arribat a un grau de maduresa suficient per ser resilients davant les amenaces del canvi climàtic com la sequera o els grans incendis forestals.
Però les muntanyes i els boscos que avui configuren el paisatge no sempre han estat així. Els nostres boscos, com moltes altres àrees naturals de la Mediterrània, han estat profundament transformats per l’activitat humana al llarg dels segles. És a dir, tenim boscos antropitzats.
Abandonament humà vs. canvi climàtic
Històricament, s’han donat processos que han modulat el paisatge forestal que avui coneixem. La necessitat de materials com fusta, llenya i carbó o d’espais per terrenys agrícoles i pastures va comportar l’extracció intensiva de fusta i la sobreexplotació de molts boscos. Amb l’èxode rural, tots aquests espais es van abandonar i la manca de gestió ha portat a la proliferació de boscos molt densos i joves, característiques que els fan altament vulnerables als incendis i la sequera.
A Catalunya, l’abandonament progressiu de pastures i terres de cultiu a mesura que més gent s’ha traslladat a les ciutats, ha fet que la massa forestal augmenti, amb molts boscos que no estan rebent cap mena de gestió. A curt termini, aquest procés incrementa les hectàrees forestals, un fet positiu pel que fa a alguns serveis ecosistèmics com la protecció del sòl o la capacitat d’embornal de carboni, però que també planteja nous desafiaments per la seva influència en la dinàmica dels incendis i l’adaptació al canvi climàtic.
Hi ha dos processos que s’estan donant al mateix temps: l’abandonament i el canvi climàtic. Com explica un dels científics del CustForest al CREAF, Lluís Comas: “ambdós actuen en direccions oposades, i de moment el que domina la dinàmica forestal és l’abandonament, però el canvi climàtic acabarà sent el factor determinant i hem d’estar preparats”.
gràcies al projecte CustForest. Foto: Galdric Mossoll/CREAF
La gestió forestal multifuncional
Avui dia, les prioritats socials i les condicions climàtiques han canviat. En aquest context, emergeix la necessitat d’aplicar la gestió forestal multifuncional. Aquest tipus de gestió pretén promoure la biodiversitat a tot arreu en la mesura del possible en cada cas. Es busca que la gestió faci augmentar la biodiversitat forestal associada a boscos madurs, especialment insectes, fongs i líquens associats a, per exemple, la fusta morta.
Per tal d’aconseguir això, s’extreu fusta només en algunes zones, sempre tenint en compte que, encara que l’objectiu sigui aquest, també cal fer una gestió orientada a afavorir altres serveis que proporciona un bosc com la biodiversitat, la disponibilitat d’aigua o la minimització del risc d’incendis. En altres àrees, el bosc es deixa intacte amb l’objectiu d’afavorir els boscos més madurs i fomentar la biodiversitat. Aquest és el tipus de gestió que l’entitat Sèlvans duu a terme dins del CustForest.
Aquesta estratègia crea un mosaic forestal més resilient, on cada bosc aporta uns serveis ecosistèmics i a més s’equilibra l’obtenció de recursos amb la conservació de la biodiversitat. Com explica Comas, “la multifuncionalitat no l’hem d’entendre a petita escala, sinó a escala de paisatge. Un bosc d’una finca determinada és impossible que et
doni totes les funcions al mateix temps. S’ha de negociar com a societat quins espais destinem a cada ús”.
El tipus de gestió depèn de l’objectiu
La gestió forestal és, per tant, diferent segons l’objectiu principal que tinguem. Dins del CustForest es compatibilitzen dos objectius: la conservació de la biodiversitat i el foment de la bioeconomia. Tot i això, dins del de conservar la natura, la gestió canvia segons l’espècie que es vol afavorir i el tipus de bosc que ens trobem a cada zona, i s’ha de fer a mida en cada cas.
Segons la coordinadora científica del CustForest al CREAF, Mireia Banqué “l’exemple del CustForest és interessant perquè mostra com la gestió s’ha d’adaptar als objectius específics en cada zona. El tipus de gestió que es fa al Gaià no té res a veure amb la que es fa al Pallars malgrat que comparteixen l’objectiu de millorar l’hàbitat d’una espècie determinada”.
L’eina acaba sent la mateixa: tallar arbres, però com se seleccionen aquests arbres que es tallen o es deixen al bosc no està subjecte a un ús productiu, sinó a un objectiu de conservació. Per exemple si es vol afavorir l’hàbitat del voltor negre com a la vall de la Muga, el que es fa és afavorir arbres alts i específics on a aquests rapinyaires els agrada fer els nius o reposar-hi. En canvi, per afavorir el gall fer s’han d’obrir clarianes als boscos massa tancats per fomentar espècies de sotabosc com el nabiu i el neret que li donen refugi i aliment.
Els boscos han de madurar
L’objectiu no és que tots els boscos esdevinguin madurs, ja que això no és factible en un clima mediterrani i a més seria contraproduent. Al nostre clima, la recurrència dels incendis és major que la longevitat de moltes espècies forestals. Això fa impossible que tots els boscos arribin a estats de maduresa.
El que sí que s’ha d’afavorir és que aquests boscos deixin de ser “adolescents” i mirar de portar-los cap a estadis més madurs i, amb això, permetre un augment de la biodiversitat associada a aquesta altra etapa de la vida dels boscos. Com assenyala Jordi Vayreda, també investigador del CustForest al CREAF, “tenim boscos adolescents, la immensa
majoria de menys de 100 anys”.
Aquest grau de maduresa tan baix dels boscos catalans limita la diversitat d’espècies, una situació desfavorable en el context del canvi climàtic. “Un bosc madur té més possibilitats de sobreviure a un incendi i a una sequera perquè és més divers”, explica Vayreda. “L’objectiu principal no ha de ser ni la biodiversitat, ni la fusta, sinó la resiliència al canvi climàtic. L’objectiu és seguir tenint boscos” afegeix l’investigador.
Cap a la resiliència climàtica
El canvi climàtic ens planteja nous reptes per a la gestió forestal perquè augmenta els riscos, especialment els associats als incendis i la sequera. A curt termini, la tendència d’augment de massa forestal està guanyant terreny, però a llarg termini, el canvi climàtic i els seus efectes seran un factor determinant en la dinàmica del bosc.
La clau de la gestió multifuncional és apostar per un mosaic forestal adaptat a les necessitats i a les condicions de cada racó del nostre territori, augmentant la maduresa en general de tots els boscos i amb unes àrees gestionades amb objectius més orientats a la producció i el lleure i altres reservades estrictament per a la conservació de la natura. Aquest equilibri és fonamental per aconseguir un futur més sostenible, on els boscos ens ajudin no només a enfrontar-nos a la crisi climàtica, sinó també a preservar la biodiversitat i els serveis dels quals depenem.