Les entitats creen un mapa d’actors al seu territori al taller de governança realitzat a Albanyà el 29 de gener.
Cada cop sentim més la paraula “governança”. Inicialment emprada com a sinònim de governació o govern, avui s’utilitza per descriure el procés de presa de decisions dins d’una organització, la negociació entre actors implicats en un problema col·lectiu o la forma en què regles, normes i accions s’estructuren, sostenen, regulen i rendeixen comptes.
Al CustForest sabem que per aconseguir l’èxit no podem anar per lliure. Hem de reunir-nos amb els actors clau de cada zona, negociar, parlar, i sobretot escoltar. “Tenir en compte als diferents actors és indispensable per a vincular la planificació dels espais amb les necessitats del territori i la seva gestió” explica la Laura Gràcia, tècnica del CustForest a la XCN. Segons el seu company Mathias Brummer “cal generar conjuntament amb el territori una visió a futur si volem que els resultats del projecte tinguin impactes positius més enllà d’aquests dos anys”.
Per compartir experiències de cada entitat en l’àmbit de la governança, al CustForest hem començat l’any amb una trobada centrada en aquest tema. Les tècniques i tècnics que hi treballen sobre el terreny han destacat que les entitats han de confiar en el seu treball i “s’ho han de creure”. Han coincidit en la reflexió que amb la seva feina demostren que es poden impulsar molts canvis des de la societat civil que al principi semblava que només es podien fer des de les administracions. Al projecte tenim alguns exemples que ho demostren.
Entrevistes per esbrinar llocs a protegir dels incendis
La Fundació Pioneers Of Our Time (FPOOT) impulsa un Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPIF) a la conca de la Muga que inclou 20 municipis. Ho fa per cobrir un buit de 40.000 ha de l’Alt Empordà on no hi ha cap pla de prevenció. És la primera vegada que una entitat privada promou un PPIF a Catalunya i ho estan fent amb un model de governança compartida i de la mà de la Generalitat.
“Hem volgut fer-ho des de la base i implicar a tothom perquè realment sigui un pla que vertebri el territori per fer-lo resilient al canvi climàtic a 20 anys vista i que sigui reproduïble a altres conques de la Mediterrània” ha explicat l’Oriol Armet de la FPOOT.
Per fer-ho, la Conxita Cofan, antropòloga de la fundació ha fet més de trenta entrevistes en profunditat amb persones i organitzacions clau en l’espai on actuen per identificar els punts d’interès més enllà de la cartografia tradicional. “Es tracta de situar aquells punts o elements amb un interès social, històric, cultural o paisatgístic a protegir, que no són evidents mirant un mapa i només ho pots saber preguntant a la gent que hi viu en una zona” explica la Conxita.
A més també s’han contemplat per incloure en el PPIF les capacitats del territori, per exemple ramaders de cada zona que puguin mantenir tallafocs amb els seus ramats o masos de turisme rural.
Gestionar entre totes la conca del riu
Un altre cas d’èxit és la de La Sínia, que ha creat el Grup de Governança Compartida del riu Gaià. Aquest grup fomenta la gestió sostenible, la conservació, restauració i custòdia dels ecosistemes forestals de la conca del riu per prevenir incendis i promoure la biodiversitat. En ell cooperen les administracions locals, les entitats privades propietàries de terrenys a la conca i la ciutadania que l’habita. A més s’està fent seguiment i avaluant el desenvolupament del projecte CustForest a la zona en trobades de seguiment del projecte que es fan tres cops l’any.
“Les reunions periòdiques són molt importants perquè les circumstàncies canvien i això ens permet adaptar les estratègies, identificar necessitats i oportunitats d’actuació a més de revisar els avenços en les accions programades” explica l’Hèctor Hernàndez tècnic de La Sínia. “A més fem reunions amb els grups sectorials que estan al territori, com grups d’oci i lleure i busquem suggeriments del que estem fent, està funcionant molt bé” afegeix l’Andrea Córdoba, també tècnica de l’entitat.
Entre els èxits de l’estratègia de governança l’Andrea i l’Hèctor han destacat que els actors de la taula ja han pres consciència que són un grup de treball i que tenen un paper clau que no només implica fer seguiment, sinó que governança implica prendre decisions.
Impulsant la governança per a la protecció dels boscos
Per la seva banda, Sèlvans també ha posat en marxa un model de governança compartida per conservar i gestionar boscos d’alt valor ecològic. Ho han fet amb reunions d’avaluació en diferents boscos de les comarques gironines en les quals han implicat actors de cada zona vinculats amb la salut, el benestar i la conservació de la biodiversitat forestal.
Amb l’estratègia de governança Sèlvans busca no només valoritzar els serveis ecosistèmics dels boscos, sinó també definir el full de ruta per promoure la funcionalitat terapèutica dels boscos d’alt valor ecològic com actiu d’ecoturisme i salut. A més, treballen per desplegar una xarxa de boscos gestionats a dinàmica natural en algunes zones d’interès, i combinar-la amb altres tipus de gestió, pastures o conreus per afavorir un mosaic silvopastoral biodivers i resilient.
Com ha explicat la Sílvia Abdela, tècnica de Sèlvans, es tracta d’aconseguir implicar a tots els actors “és fonamental la propietat forestal perquè les finques són majoritàriament privades, però també ho són la Generalitat, el Centre de Propietat Forestal, òrgans gestors, ajuntaments, centres de recerca com el CREAF o ramaders i ramaderes”.
Biodiversitat i bioeconomia als boscos comunals
La Fundació Projecte Boscos de Muntanya també està treballant el diàleg amb diverses administracions. Al bosc comunal que l’entitat té en custòdia a Esterri de Cardós, ha fet una proposta d’actuacions a incloure en l’Instrument d’Ordenació Forestal que el millora per afegir criteris de conservació de la biodiversitat i generació de bioeconomia. Ho ha fet conjuntament amb l’Ajuntament del municipi i l’enginyera forestal municipal de la Direcció General de Boscos. La proposta també inclou la firma d’un nou conveni de custòdia per 50 anys amb l’Ajuntament.
A més estan treballant en la línia d’establir un grup de treball de silvicultura i gall fer. “La governança al Pallars és complicada perquè hi tenen competències diverses administracions amb visions diferents, tot i això, ens estem reunint amb l’equip del Parc Natural de l’Alt Pirineu i amb el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat per veure com integrem aquest grup i fem que perduri més enllà dels dos anys del projecte CustForest” explica l’Andreu González des de la fundació.
Una de les principals conclusions de la jornada és que les entitats de custòdia estan esdevenint agents clau per impulsar la governança a espais naturals. Les raons que perceben les entitats són, d’una banda, la seva pròpia naturalesa com a representants d’una bona part de la societat civil, i, d’altra banda, la falta de recursos de l’administració pública per impulsar aquests espais participatius.