Quan un voltor negre neix no és negre. La seva plomissa lleugera i de color clar envolta un cos petit i indefens, de tan sols 100 o 150 grams de pes. No serà negre fins al mes i mig de vida, quan li comencen a sortir les primeres plomes molt fosques. La parella de voltors adulta que l’ha engendrat s’esforça durant quatre mesos per treure’l endavant, fins que està preparat per abandonar el niu.
Però, que un voltor negre arribi a aquest món ja és, en si, un repte. A cada niu hi ha un sol ou a l’any, que els voltors negres ponen entre els últims dies de febrer i els primers de març. Durant més de 50 dies, la parella l’incuba i el protegeix dia i nit amb extrema dedicació.
Un dels objectius del projecte CustForest pel que fa a la conservació de la biodiversitat és millorar l’hàbitat d’aquesta espècie a la vall de la Muga (Alt Empordà) per intentar que alguna parella de voltors decideixi establir-s’hi per criar. Això, però, no és una tasca fàcil. Els voltors negres són animals molt filopàtrics, és a dir, tendeixen a tornar al seu lloc d’origen per reproduir-se. Actualment, cap dels exemplars que freqüenten la zona ha nascut allà.
Qui s’encarrega d’aquesta tasca és la Fundació Pioneers of Our Time (FPOOT), que compta amb l’Aleix Millet, un expert apassionat d’aquesta au, que ha dedicat bona part de la seva vida a observar-la. “La reproducció d’aquests animals és molt complexa. A més, s’inicia quan encara és hivern, i afronten nevades i tempestes. Hi ha moltes parelles que poden estar diversos anys sense aconseguir tirar un poll endavant”, explica l’expert.
Els dos progenitors han de fer relleus constants per cuidar el poll fins que aconsegueix volar. Mentre un es queda al niu, l’altre surt a buscar menjar. Algunes parelles són molt regulars i fan relleus cada 12 o 24 hores, mentre que d’altres, mostren comportaments més imprevisibles. A l’expert l’apassiona observar-les en època de reproducció: de vegades, el mascle desapareix durant dos dies i l’Aleix es pregunta espantat: “On ha anat, aquest?”.
Aquests relleus són essencials. Sense dos progenitors, el poll no sobreviurà. Quan són petits, necessiten escalfor, ja que encara no es poden termorregular. Això és especialment crític durant els primers mesos de l’any. Una tempesta o nevada tardana al Pirineu, per exemple, podria cobrir tot el territori i posar-los en perill. Per això, la coordinació dins la parella és fonamental per a la supervivència del poll.
El que més crida l’atenció a l’Aleix després de moltes hores d’observació durant els anys que va treballar en el projecte de reintroducció de l’espècie a Catalunya, és la seva delicadesa: “Un ocell de gairebé tres metres d’envergadura, que no té mans ni dits, ha de cuidar un pollet diminut… Com no els trepitgen? Els veus actuar i al·lucines!”. A més, una altra cosa que impressiona molt l’expert és l’esforç titànic que suposa tirar endavant un poll. Fins i tot quan el jove voltor ja vola, els progenitors el segueixen cuidant un temps, però aviat l’expulsen del niu, ja que tenen molt poc temps per descansar abans de començar una nova època de reproducció.
Actualment, l’única zona de reproducció a Catalunya és a la Reserva de Caça de Boumort. El projecte CustForest vol contribuir a expandir la presència del voltor negre cap a l’Alt Empordà, creant nous nuclis reproductors a la part oriental. Això és fonamental per diverses raons relacionades amb les probabilitats de supervivència de l’espècie a la zona. Una d’elles és el risc d’un gran incendi forestal, que cada vegada és més gran a causa del canvi climàtic. Si Boumort patís un incendi sense que s’hagin consolidat altres nuclis reproductors, la població de voltor negre podria posar-se en perill a Catalunya.
Per això, és necessari ampliar les àrees de distribució. Ara, de fet, s’ha iniciat un projecte de reforç poblacional al Parc Natural dels Ports per intentar que el voltor es reprodueixi a la zona que podria servir de model per a Catalunya. El següent podria ser la Vall de la Muga, gràcies al treball de la FPOOT i la contribució del CustForest. La idea és crear diversos nuclis que es puguin retroalimentar.
Perquè aquests nuclis funcionin, cal entendre com viuen els voltors negres. Són animals que no viuen sols, sinó que s’agrupen en colònies. Cada parella pot tenir diversos nius, que va alternant per mantenir la higiene i evitar paràsits. Aquest espai és el seu territori dins de la colònia, que defensaran d’altres parelles o intrusions.
Per a l’Aleix, observar com viuen aquests animals es tracta d’una experiència fascinant. “Les interaccions entre les parelles, els individus, els polls, el que fan… És com una comunitat de veïns i veïnes, amb les seves parcel·les, els seus rols, conflictes i les seves normes no escrites”, explica.
Però, perquè una colònia pugui establir-se en aquesta zona, primer cal garantir que l’hàbitat sigui adequat i segur. Per assolir-ho, les accions que s’estan duent a terme en el marc del projecte CustForest se centren en tres eixos: gestió forestal, projecte de viabilitat de reforç poblacional i molta divulgació.
Les actuacions al bosc estan en marxa: es duen a terme treballs de gestió forestal sostenible per afavorir els arbres que agraden als voltors i s’han començat a instal·lar nius artificials per facilitar-ne la nidificació. Això implica fomentar arbres amb característiques idònies per als nius: arbres alts, que destaquin de la resta del bosc i a mitja vessant per poder enlairar-se. Aquestes millores de l’hàbitat pretenen fomentar que el voltor torni a aquesta àrea de manera espontània.
A més, s’està redactant un projecte de viabilitat per determinar si el Pirineu Oriental reuneix les condicions adequades per acollir una població estable. S’estudia si l’hàbitat és adequat, la disponibilitat d’aliment o factors com les molèsties o perills que poden haver-hi. Només si els resultats són favorables, es podria fer un reforç poblacional, és a dir, traslladar exemplars d’altres zones de la península per aclimatar-los en voladors i intentar que triïn la zona per reproduir-se.
Finalment, la divulgació és una peça clau del projecte. Mitjançant exposicions, activitats educatives i xerrades, es vol sensibilitzar la població sobre la importància dels voltors en l’ecosistema. L’Aleix, juntament amb les seves companyes i companys de la FPOOT, treballa per fer arribar aquest missatge. “Sovint, el desconeixement genera rebuig, i per això és fonamental trencar prejudicis i fer entendre el paper que aquests animals tenen a la natura”, explica.
I és un paper essencial: les aus necròfagues, com el voltor negre compleixen una funció vital en l’equilibri ecològic, ja que s’alimenten de cadàvers d’animals sense necessitat de caçar-los. Gràcies a la seva capacitat de digerir aquests aliments sense emmalaltir, eliminen les restes orgàniques del medi i ajuden a prevenir la propagació de malalties. Com diu l’Aleix: “Són els sanitaris de les muntanyes. Qualsevol animal mort a la natura és un focus de malalties i infeccions, i els voltors eliminen aquest problema a cost zero”.
Amb tot aquest esforç, l’objectiu final és que, algun dia, a més de veure els voltors negres sobrevolant la Vall de la Muga, també hi trobin un lloc per reproduir-se, i contribuir així a la supervivència d’aquesta espècie tan singular i a la salut dels ecosistemes on habita.
Fotos: Marta Josa Bordell