La Fundació Projecte Boscos de Muntanya, en el marc del projecte CustForest, treballa per restaurar i millorar els boscos de muntanya d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà) amb actuacions de bioenginyeria del paisatge. Aquestes intervencions es fan amb la mateixa fusta que s’extreu del bosc mitjançant una gestió forestal sostenible, i al mateix temps tenen un altre objectiu: afavorir l’hàbitat del gall fer, una de les espècies més emblemàtiques i alhora més amenaçades del Pirineu.
Tot plegat es desenvolupa amb l’assessorament del CREAF i d’alguns experts externs al projecte com Ivan Alfonso, responsable de fauna i flora del Conselh Generau d’Aran, i de Martí Franch, tècnic de conservació de fauna de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, entre altres d’institucions com el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) .
Un ocell únic, símbol dels boscos subalpins
El gall fer (Tetrao urogallus aquitanicus) és un gran galliforme que habita els boscos subalpins del Pirineu i Prepirineu. Els mascles —de més d’un metre d’envergadura— són espectaculars: cos fosc, pit tornassolat blau verdós, bec blanc, gran ventall de cua i unes celles vermelles ben característiques. Les femelles, més petites, passen desapercebudes entre el sotabosc i les branques caigudes mentre cauen i crien els pollets.
Es tracta d’una espècie en perill d’extinció a Catalunya i en regressió a tota la seva àrea meridional, on les poblacions estan retrocedint i fins i tot desapareixent de manera local. Segons els experts, a les bioregions més meridionals el gall fer està directament desapareixent, i en cap d’aquests territoris estan funcionant els plans de reforç poblacional.
Com és un hàbitat adequat per al gall fer?
El gall fer necessita boscos madurs de coníferes, amb una combinació molt precisa d’elements. Els estudis i el seguiment de camp indiquen que els espais que funcionen millor tenen:
- Sotabosc ric en nabiu i també presència de neret, fonts essencials d’aliment.
- Densitat moderada d’arbres, que permet l’entrada de llum perquè el sotabosc prosperi.
- Arbres grans i alguns exemplars vells i brancalluts, que ofereixen bones branques posadores i major quantitat de sucre a les fulles que aporta més calories.
- Fusta morta i formiguers, importants per a l’alimentació dels pollets.
- Pendent suau i zones tranquil·les, amb poc pas humà.
Quan els arbres creixen sense tanta competència, desenvolupen branques llargues i fortes, que els mascles utilitzen per descansar i exhibir-se als cantaders, les zones on a la primavera fan el cant nupcial.
Una espècie en regressió: què està passant?
Segons els darrers censos —que continuen confirmant la tendència—, la situació és preocupant. Al Pirineu català es calcula que hi ha uns 260 mascles, i les poblacions més meridionals són les que estan retrocedint més ràpidament. Segons Alfonso i Franch, i el gall fer està desapareixent de les altituds i latituds més baixes.
1. Canvi climàtic
Aquest fet fa pensar que el canvi climàtic segurament està darrere d’aquest descens poblacional. És, segons els experts, el factor més preocupant, però no es coneix el mecanisme concret. Podria ser per la mateixa fisiologia de l’animal, que li provoquen un estrès les altes temperatures o que l’afectació sigui indirecta i afecti, per exemple, a la productivitat del nabiu o les poblacions d’invertebrats que li serveixen com aliment.
Probablement és una combinació de factors. A més, a mesura que les temperatures augmenten, la pluja disminueix i els boscos no tenen temps de generar de nou estructures madures de qualitat. En tot cas, les causes són múltiples i sovint actuen de manera combinada.
2. Sobrefreqüentació humana
Les activitats de muntanya (raquetes, esquí, BTT, senderisme, cerca de bolets…) arriben cada vegada a zones més sensibles. El gall fer és molt sensible a l’estrès: un simple vol d’escapada a l’hivern el pot fer gastar l’escassa energia que obté de la pinassa. El que pots fer per no perjudicar-lo quan camines pel bosc: no sortir dels camins senyalitzats, anar en silenci i portar el gos lligat.
3. Pèrdua i degradació de l’hàbitat
Una gestió forestal no adaptada pot provocar:
- excés de densitat d’arbres,
- desaparició del sotabosc productor de fruit,
- pèrdua de brancada i fusta morta,
- obertura de pistes que augmenten encara més el pas humà.
4. Augment de depredadors i competidors
S’han detectat increment de guineus, mustèlids i rapinyaires, i també d’ungulats com cérvols i cabirols, que poden competir pel sotabosc i degradar-lo quan les densitats són altes.
Què fa CustForest per revertir aquesta situació?
La Fundació Projecte Boscos de Muntanya, dins del marc de CustForest, actua sobre els boscos per generar estructures diverses, madures i funcionals. Algunes de les actuacions principals són:
- Aclarides selectives per reduir la densitat d’arbres i permetre que el sotabosc rebroti i produeixi més aliment.
- Conservació d’arbres vells i grans que funcionen com a posadors.
Aquest treball es fa de la mà d’experts de fauna i gestors del territori, garantint que cada intervenció sigui coherent amb les necessitats ecològiques de l’espècie.
El gall fer és una espècie fascinant i fràgil, i el seu futur al Pirineu encara no està decidit. La conservació del seu hàbitat no només el protegeix a ell, sinó que manté boscos més madurs, resilients i biodiversos.