Al voltant del riu Gaià, el projecte CustForest, amb l’Associació Mediambiental La Sínia millora l’hàbitat de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) a través de gestió forestal en boscos en custòdia.
La tortuga mediterrània és un dels rèptils terrestres més emblemàtics del nostre territori. Tot i estar protegida al mateix nivell que l’os, segueix sent una espècie vulnerable, amb una distribució natural molt reduïda a Catalunya. Avui t’expliquem com és, on viu, què menja i quines accions es fan per protegir el seu hàbitat.
A la natura tenen una distribució natural molt petita, l’únic nucli poblacional natural a Catalunya es troba a la Serra de l’Albera. Però no és l’únic lloc on es poden veure tortugues mediterrànies en llibertat a Catalunya. A diversos punts, com al massís del Garraf, la serra de Montsant, la serra de Llaberia, el Delta de l’Ebre, al massís dels Ports, a la vall Major de Bovera o a l’espai natural del riu Gaià, també n’hi ha gràcies a reintroduccions que busquen que aquesta espècie recuperi la seva distribució a Catalunya.
Pot semblar paradoxal que aquesta espècie estigui catalogada en perill d’extinció, ja que molta gent les ha tingut a les seves cases. Tot i això, és il·legal. Segons el Joaquim Soler del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC): “Cada any rebem més de 3000 tortugues mediterrànies provinents de domicilis particulars que les tenen com a mascotes.”
Cada any rebem més de 3000 tortugues mediterrànies provinents de domicilis particulars que les tenen com a mascotes.
Quim Soler, CRARC
Característiques de la tortuga mediterrània
Les tortugues mediterrànies adultes poden fer entre 13 i 20 cm de llargada (mesura de la closca), i les femelles solen ser més grans que els mascles. Una tortuga pot superar amb facilitat els 50 anys de vida pel que la seva maduresa sexual es dona sobre els 8-10 anys, més tard que la majoria de rèptils.
Tot i que a Catalunya l’única tortuga terrestre autòctona és la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), a la península Ibèrica també hi habita una altra tortuga terrestre del mateix gènere: la tortuga mora (Testudo graeca). Una manera de distingir-la de la tortuga mora (Testudo graeca) és per la seva coloració: la tortuga mediterrània té taques negres sobre fons groc mentre que la tortuga mora és més fosca. A més, la tortuga mediterrània presenta una funda còrnea (com una espècie d’ungla) a la punta de la cua i la placa supracaudal (la que està sobre de la cua) dividida i la tortuga mora no.
Normalment durant els mesos d’abril, maig o juny, l’espècie excava forats a terra amb les potes posteriors en zones obertes, entre petites mates i preferiblement amb un lleuger pendent per evitar l’entollament en cas de pluja, així com orientats al sud o sud-est perquè hi hagi màxima radiació solar durant tot el període. Un cop ha fet el forat hi pon uns 3 o 4 ous, que després taparà amb terra. Poden arribar a fer dues postes amb una diferència de 15 dies entre posta i posta . Els ous s’incuben tot l’estiu gràcies a la temperatura ambient i els naixements es comencen a veure a finals de setembre fins a mitjans d’octubre.
Curiosament, el sexe de les cries es determina segons la temperatura d’incubació: si supera els 31,5 °C, neixen majoritàriament femelles; si és inferior, mascles. D’aquesta manera, els ous que queden situats a la part superior solen ser femelles perquè reben més temperatura mentre que els ous que estan més enterrats solen ser mascles. Les proporcions de mascles i femelles al naixement solen ser d’un 50%.
Com saber si és mascle o femella?
Les femelles de tortuga mediterrània solen ser més grans que els mascles. A més, el plastró (la part ventral) dels mascles és lleugerament còncau, mentre que el de les femelles és pla. Això facilita la col·locació del mascle sobre la femella a l’hora de la còpula. També es poden distingir per la cua, que és molt més llarga en els mascles.
| Mascle | Femella |
| Més petits que les femelles | Més grans que els mascles |
| Plastró còncau | Plastró pla |
| Cua més llarga | Cua més curta |
Què menja la tortuga mediterrània?
La tortuga mediterrània s’alimenta sobretot de vegetació tendra com les fulles de Plantago, diverses espècies de gramínies i altres herbes mediterrànies. Té una dieta molt variada, i en períodes d’escassetat pot arribar a menjar matèria vegetal seca, bolets o fins i tot excrements d’herbívors.
Quan fa molta calor a l’estiu o durant els mesos més freds, redueix molt la seva activitat. És capaç d’estivar o d’hibernar enterrant-se sota la fullaraca o aprofitant zones ombrívoles i humides, com els fons de barrancs. Això li permet resistir condicions extremes de temperatura i escassetat de recursos.
On viu? Hàbitat i distribució actual
Històricament, la tortuga mediterrània havia ocupat tota la franja del litoral i prelitoral català. Ara, però, a causa dels canvis en el paisatge i els usos del sòl, la seva distribució natural ha quedat molt reduïda: l’única població natural que queda es troba a la Serra de l’Albera. Tot i això, alguns projectes de reintroducció fan que sigui possible veure-la també a altres espais, com al Delta de l’Ebre, el Montsant o al riu Gaià.
Aquest animal necessita paisatges de mosaic mediterrani: matollars, prats, vores de camins, alzinars aclarits i conreus abandonats. Evita els boscos densos, on no arriba prou llum i no hi creix vegetació tendra. Les zones òptimes combinen espais oberts per escalfar-se, vegetació per alimentar-se i racons frescos on amagar-se. Encara que es poden trobar en llocs insòlits com boscos tancats, on les densitats són baixes, o arran de mar (com al delta de l’Ebre).
Una espècie vulnerable en perill d’extinció a Catalunya
La tortuga mediterrània ha perdut gran part del seu hàbitat original a Catalunya. La urbanització, la intensificació agrícola, els incendis, la fragmentació del territori i la comercialització en el passat com a mascota (fins a l’any 1988, moment en què es va incloure en la llei de protecció dels animals), van fer que desaparegués de moltes zones on abans era present.
Les amenaces són diverses. Una de les principals amenaces va ser i és l’extracció il·legal de tortugues. Per aquest motiu, cada any es recullen als centres de recuperació unes 3000 tortugues mediterrànies a Catalunya. La depredació també juga un paper important en la mortalitat de les tortugues al medi: els senglars poden arribar a menjar-se tortugues adultes i els juvenils, cries o postes poden ser depredats per guineus, fagines, rates o còrvids. El canvi climàtic també hi juga un paper: les sequeres cada cop més llargues i extremes poden provocar la mort de cries per deshidratació.
L’amenaça més important, però, és l’alteració del seu hàbitat, ja que el canvi dels usos del sòl i la construcció de carreteres i urbanitzacions contribueixen a l’aïllament de les poblacions. A més, l’agricultura intensiva i l’ús d’herbicides afecta directament l’aliment disponible per a les tortugues.
Davant d’això, diversos projectes treballen per millorar hàbitats, reforçar les poblacions i mitigar l’efecte de les amenaces.
La tortuga mediterrània al voltant del riu Gaià
Un dels llocs on s’està duent a terme una reintroducció és al voltant del riu Gaià, a l’Espai Natural Protegit del Riu Gaià – Albereda de Santes Creus. Aquestes reintroduccions és important fer-les en espais on els individus puguin sobreviure perquè hi tenen un hàbitat adequat i hi poden trobar aliment i refugi.
Recuperar aquesta espècie no és una tasca fàcil i hi ha persones que s’hi dediquen cada dia. Per exemple, l’Associació Mediambiental la Sínia treballa activament en la millora de l’hàbitat per a la tortuga al voltant del riu Gaià. L’aigua i el refugi són dos elements clau per assegurar la supervivència de les tortugues, i per això han instal·lat punts d’aigua i vedrunes, espais on les tortugues es poden refugiar.
Però tot això no serveix de res si l’hàbitat no és adequat: les tortugues necessiten espais oberts on poder-se assolellar i on trobar brots tendres i altres aliments per menjar. Per solucionar això, aquesta associació treballa dins el projecte CustForest fent una sèrie d’actuacions d’obertura d’espais per beneficiar la tortuga mediterrània i altres espècies associades a hàbitats oberts, com l’àguila cuabarrada. L’Andrea Córdoba, de la Sínia, ho explica així: “Fem aclarides selectives i de forma manual per evitar al màxim qualsevol pertorbació que pugui afectar a aquest animal o a altres. A més ho fem fora del període de cria per molestar el menys possible.”
Aquests treballs es fan seguint l’assessorament científic i tècnic del CREAF, i es fa un seguiment per assegurar-nos, al cap del temps, que les actuacions són efectives.
Fem aclarides selectives i de forma manual per evitar al màxim qualsevol pertorbació que pugui afectar a aquest animal o a altres. A més ho fem fora del període de cria per molestar el menys possible.
Andrea Córdoba, Associació Mediambiental La Sínia
Què puc fer si em trobo una tortuga mediterrània?
Quina sort! Trobar una tortuga mediterrània no és gens fàcil, la seva distribució i densitat de població fan que la troballa sigui un autèntic regal. El més important és que no la toquis i gaudeixis de la tortuga sense molestar-la. Si la tortuga es troba en perill perquè està al mig d’una carretera, per exemple, la pots moure fora de la carretera, si ho fas amb guants, millor.
